BLOG

COM PUC IMPUGNAR UNA LIQUIDACIÓ D’IBI ?
6 febrer, 2016

Cada any, els ciutadans que són propietaris d’un bé immoble, ja sigui de naturalesa urbana o rústega, i també aquells que siguin titulars d’una concessió administrativa, d’un dret real de superfície i d’un dret real d’usdefruit, reben una liquidació individual de l’Impost sobre Béns Immobles. Una liquidació individualitzada per a cada immoble o dret real, excepte en el supòsit previst a l’article 77.2 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals.

La liquidació de l’IBI es fa d’acord amb les regles contingudes a la Llei reguladora de les Hisendes Locals, d’acord amb el valor cadastral que tingui assignat el bé en qüestió, i també d’acord amb el tipus de gravamen aplicable fixat en la modificació de les ordenances fiscals reguladores que cada any  aproven els ajuntaments.

Els ajuntaments podran establir, en raó de criteris d’eficiència i economia en la gestió recaptatòria del tribut, l’exempció dels immobles rústics i urbans, la quota líquida dels quals no superi la quantia que es determini mitjançant ordenança fiscal. A l’efecte es pot prendre en consideració, per als primers, la quota agrupada que resulti del que preveu l’apartat 2 de l’article 77 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. Què diu aquest article ?. Doncs que els ajuntaments poden agrupar en un únic document de cobrament totes les quotes d’aquest impost relatives a un mateix subjecte passiu quan es tracti de béns rústics situats en un mateix municipi

En la configuració de la liquidació de l’IBI cal destacar els següent elements :

a) Subjecte passiu que és el contribuent obligat a pagar l’impost.

b) Base imposable que en l’IBI equival al valor cadastral de la finca.

c) Reduccions que la llei preveu que es puguin aplicar sobre la base imposable.

d) Base liquidable que és la base que resulta després d’aplicar les reduccions legals sobre la base imposable

e) Tipus de gravamen que es el percentatge que s’aplica sobre la base liquidable per a determinar la quota íntegra.

f) Quota íntegra que es la quantitat que resulta d’aplicar el tipus de gravamen sobre la base liquidable.

g) Quota líquida ( import econòmic final que ha de pagar el contribuent ) que és el resultat d’aplicar sobre la quota íntegra les bonificacions previstes a la llei o a les ordenances fiscals.

Què pot fer el contribuent quan rep la notificació de la liquidació de l’IBI ( o aquesta és objecte de publicació )  i no hi està d’acord i desitja impugnar-la ?

El contribuent afectat ha de desenvolupar les següents actuacions :

1a.- Interposar, en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la notificació de la liquidació de l’IBI o des de la seva publicació en un butlletí oficial, el recurs de reposició previst a l’article 14 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. Cal tenir en compte que aquest recurs de reposició tributari local és d’interposició obligatòria ( i no voluntària com el regulat a l’article 116 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú ). Què vol dir això ?. Doncs que si no s’interposa en el termini d’un mes, la liquidació esdevé un acte ferm i consentit, que no pot ser impugnat posteriorment en via judicial. També vol dir que contra la liquidació d’IBI no es es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu ( un recurs judicial ), sinó que primer cal exhaurir la via administrativa amb la interposició del recurs de reposició.

2a.- Si el recurs de reposició és desestimat per l’ajuntament, es pot interposar recurs contenciós administratiu contra aquesta desestimació davant del Jutjat Contenciós Administratiu competent.

El termini per a interposar aquest recurs contenciós administratiu és el següent :

a) Dos mesos, a comptar des l’endemà de la notificació de l’ajuntament que desestima el recurs de reposició ( article 46.1 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa ).

b) Si transcorre  un mes sense que el recurs de reposició hagi estat resolt de forma expressa, es pot entendre desestimat per silenci administratiu, i llavors l’interessat tindrà un termini de sis mesos, comptats des de l’endemà en que s’hagi tingut per produït el silenci negatiu, per a interposar recurs contenciós administratiu contra la desestimació presumpta del seu recurs de reposició ( article 46.1 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa )

Una altra qüestió important que cal respondre és la següent : és possible impugnar una liquidació d’IBI en base a la nostra no conformitat amb el nou valor cadastral que s’ha assignat a l’immoble, aprofitant el moment en que al contribuent se li notifica la liquidació de l’IBI, que ja incorpora aquest nou valor ? .

A la vista de la darrera jurisprudència, la resposta ha de ser negativa. Efectivament, el Tribunal Suprem, en les seves sentències de 10 de febrer de 2011 i d’1 de juliol de 2013 ens diu que la impugnació dels valors cadastrals assignats a les concretes finques, no es poden estendre a la Ponència de Valors que ja es ferma i gaudeix de presumpció de legalitat, de manera que la impugnació s’ha de limitar a la manera en que el valor cadastral s’ha traslladat a la concreta liquidació tributària.

Aquesta sentències consideren que les ponències de valors cadastrals no són disposicions jurídiques de caràcter general ( o sigui reglaments ) i, per tant, no poden ser impugnades de manera indirecta, a través dels seus actes d’aplicació ( emprant la via de l’article 26 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa ) sinó tan sols directament.

Com a conseqüència de les sentències del Tribunal Suprem referides, el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) ha modificat el seu criteri, afirmant en la seva resolució de 12 de juny de 2014 que s’escau inadmetre el recurs indirecte plantejat contra la ponència de valors ja que és un acte administratiu d’aplicació de la normativa cadastral que, en aquest cas, ha guanyat fermesa una vegada conclòs el termini legalment establert per a la interposició del recurs pertinent .

En conclusió, la impugnació d’una liquidació d’IBI, primer a través del recurs de reposició obligatori previst per l’article 14 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, i després, si s’escau, a través d’un recurs contenciós administratiu, no es podrà basar en la impugnació indirecta d’actes de gestió cadastral, sinó en possibles infraccions del procediment administratiu, de les disposicions establertes a la llei d’hisendes locals i/o a les ordenances fiscals; o en qualsevol altre mena d’infracció de l’ordenament jurídic per part de la liquidació que sigui objecte d’impugnació.