BLOG

HAIG DE CONTINUAR PAGANT L’IMPOST DE PLUSVÀLUA MUNICIPAL ?
20 març, 2017

La sentència del Tribunal Constitucional, de data 16 de febrer de 2017 ( Qüestió d’Inconstitucionalitat núm. 1012-2015 ) ha resolt que no es produeix el fet imposable de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana – IIVTNU -, ( més conegut com a impost municipal de plusvàlua ), si, des de la darrera transmissió de l’immoble, aquest no ha experimentat cap increment de valor.

Per tant, cal preguntar-se : ha declarat el Tribunal Constitucional que l’impost municipal de plusvàlua és inconstitucional ?

No, perquè en el seu fonament de dret 7, la STC de 16-2-2017 ens diu que l’IIVTNU no és, en la seva configuració actual, contrari al text constitucional. Ho és únicament en aquells supòsits en els quals es sotmet a tributació situacions que no presenten augment de valor del terreny en el moment de la transmissió.

I, a més, cal tenir en compte :

1r.- Que aquesta sentència anul·la, per ser inconstitucionals, els articles 4.1, 4.2.a ) i 7.4 de la Norma Foral 16/1989, de l’IIVTNU del Territori Històrics de Guipuzcoa perquè impedeixen als subjectes passius d’aquest tribut demostrat que no s’ha produït l’increment de valor.

2n.- Que aquesta sentència no anul·la cap article del Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals ( l’aplicable en territori català ) que regula, per a territoris no forals, l’impost municipal de plusvàlua, tot i que la sentència – a l’apartat final del seu fonament de dret 7 – diu que el legislador estatal haurà d’introduir en aquest text legal les modificacions corresponents perquè no es sotmetin a tributació situacions on no s’ha produït l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.

Per tant, és de preveure una futura reforma del Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, per adaptar la regulació legal de l’IIVTNU al contingut d’aquest sentència.

Però, mentre no es produeix aquesta modificació legal : s’ha de continuar pagant l’IVTN ?

Entenc que sí. Per què ?

Doncs perquè l’article 104 del Text refós de la Llei reguladora de les d’Hisendes Locals ( que no ha estat declarat inconstitucional per la sentència de 16-2-2017 ) grava l’increment del valor que experimenten els immobles com a conseqüència de la seva transmissió. No obstant això, la plusvàlua municipal no depèn del valor de venda o de compra. Així, l’ajuntament en què es troba immoble no té en compte si s’ha produït o no un increment en el seu valor. Simplement es limita a prendre com a base el valor cadastral del sòl i el multiplica per un coeficient en funció del nombre d’anys que s’hagi tingut aquest bé en propietat i, a més, per un tipus impositiu que ve contemplat en l’ordenança municipal de l’ajuntament en qüestió. D’aquesta manera, el resultat sempre és positiu i s’ha de pagar, encara que s’hagi venut l’immoble per sota del valor de compra, és a dir, no s’hagin tingut guanys sinó pèrdues. Una cosa que ha succeït amb molta freqüència en els últims anys com a conseqüència de la crisi

De totes maneres, cal tenir en compte que si no s’ha produït increment de valor de l’immoble des de la darrera transmissió, el contribuent té dret a interposar un recurs de reposició contra la liquidació tributària, adjuntant un dictamen pericial que acrediti que no s’ha produït increment de valor.

Aquesta estratègia ve avalada per la doctrina de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Recomano la lectura d’aquest article que vaig publicar en el meu bloc en data 7 d’octubre de 2015, i en el qual recollia aquesta doctrina i recomanava als clients l’actuació a seguir : http://www.joaquimolivasala.cat/estic-obligat-a-pagar-limpost-sobre-lincrement-del-valor-dels-terrenys-de-naturalesa-urbana-quan-el-valor-daquests-no-ha-augmentat-des-de-la-darrera-transmissio.

Per acabar, vull remarcar que, quan entri en vigor la modificació del Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Local en allò que fa referència a la regulació de l’IIVTN, els contribuents que haguessin fet efectiu aquest impost sense que en el seu cas s’hagués produït increment de valor, tindran dret a reclamar a l’ajuntament corresponent  la devolució de les quantitats pagades per aquest import, si no ha transcorregut el termini de 4 anys des de que van fer el pagament ( Reial Decret 520/2005, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, en matèria de revisió en via administrativa ).