L’article 9. 7 del Text refós de la Llei estatal del Sòl establia ( en la seva redacció original, que li atorgà el Real Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny ) que tot acte d’edificació requerirà de l’acte de conformitat, aprovació o autorització administrativa que sigui preceptiu, segons la legislació d’ordenació territorial i urbanística, havent de ser motivada la seva denegació. En cap cas, podran entendre’s adquirides per silenci administratiu facultats o drets que contravinguin l’ordenació territorial o urbanística.

 El redactat original d’aquest precepte va ser modificat per l’article 23 de Real Decret-Llei 8/2011, d’1 de juliol, de mesures de recolzament als deutors hipotecaris, de control de la despesa pública i cancel·lació de deutes amb empreses i autònoms contretes per les entitats locals, de foment de l’activitat empresarial i impulsa de la rehabilitació i simplificació administrativa. El redactat va quedar així :

 “1. Els actes de transformació, construcció, edificació i ús del sòl i el subsòl que s’indiquen a continuació requeriran l’acte exprés de conformitat, aprovació o autorització administrativa que sigui preceptiu segons la legislació d’ordenació territorial i urbanística:

 a) Moviments de terres, explanacions, parcel·lacions, segregacions o altres actes de divisió de finques en qualsevol classe de sòl, quan no formin part d’un projecte de reparcel·lació.

 b) Les obres d’edificació, construcció i implantació d’instal·lacions de nova planta.

 c) La ubicació de cases prefabricades i instal·lacions similars, siguin provisionals o permanents.

 d) La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva que, per les seves característiques, puguin afectar el paisatge.

 e) La primera ocupació de les edificacions de nova planta i de les cases a què es refereix la lletra c) anterior.

 2. El venciment del termini màxim sense haver-se notificat la resolució expressa legitimarà a l’interessat que hagués deduït la sol·licitud per entendre desestimada per silenci administratiu. “

 Per tant, l’article 23 del Reial Decret-Llei 8/2011 va establir, com a regla general, el caràcter negatiu del silenci en matèria de llicències urbanístiques.

Aquest article ha estat declarat inconstitucional mitjançant la sentència número 29/2015, dictada pel Tribunal Constitucional en data 19 de febrer de 2017. La raó ?. Una qüestió formal, no de fons : el TC ha considerat que, en el cas d’aquest precepte, no concorrien les raons de situació extraordinària i urgent necessitat que, d’acord amb l’article 86.1 de la Constitució espanyola, habiliten al govern per a legislar a través de la tècnica excepcional del Decret-Llei.

 Amb la declaració d’inconstitucionalitat de l’article 23 del Reial Decret-Llei 8/2001 recupera la seva vigència l’antic article 9.7 del Text refós de la Llei estatal del Sòl de 2008. En conseqüència, desapareix la regla general que el silenci, en matèria de llicències urbanístiques, serà negatiu.

 A la vista del que disposa aquest precepte, cal fer-se la següent pregunta : es pot obtenir una llicència urbanística per silenci administratiu ?

 Crec que la resposta ha de ser positiva. Es podrà obtenir una llicència urbanística per silenci administratiu sempre que :

 1r.- Hagi transcorregut el termini del qual disposava l’administració urbanística ( l’ajuntament ) per a resoldre la petició.

 2n.- La petició no contravingui la legislació urbanística, el planejament i/o les ordenances d’edificació municipals.

 En quins preceptes legals baso aquestes consideracions ?

 1r.- En l’article 43.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que estableix, amb caràcter general, el sentit estimatori del silenci administratiu.

 2n.- En l’article 187.3 del Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya que estableix que les llicències s’atorguen d’acord amb la legislació de règim local.

 Per tant, la legislació urbanística de Catalunya remet a la legislació de règim local. En aquest cas, al Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals ( ROAS ), aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny. L’article 82 d’aquest reglament estableix que, quan hagin transcorreguts el terminis per a l’atorgament de les llicències d’obres sol·licitades ( que d’acord amb l’article 81 d’aquest mateix reglament es de 2 mesos per a les llicències per a les quals s’exigeix projecte tècnic i d’1 mes per a la resta ) sense haver-se notificat  la resolució expressa, es considerarà estimada la sol·licitud de llicència,

 El mateix precepte estableix tres excepcions a aquest regla general :

 –         Quan la sol·licitud de llicència comporti que s’atorguin al sol·licitant o a tercers facultats sobre algun bé o servei de domini públic.

 –         Quan es tracti d’obres de nova planta i el sol·licitant no hagi acomplert els deures exigits per la normativa urbanística aplicable ( per exemple,  cessió d’algun espai per a vials o zones verdes, pagament de quotes d’urbanització, etc… ).

 –         Quan manquin informes preceptius vinculants d’altres administracions diferents a les locals que siguin determinants per a l’atorgament de la llicència sol·licitada.

 En aquests supòsits, encara que hagin transcorregut els terminis abans esmentats, la petició de llicència s’ha de considerar desestimada. Per tant,  en aquests tres casos, el silenci administratiu és negatiu.

 A més, cal tenir en compte que l’article 96 del ROAS estableix que les ordenances municipal, llevat que una disposició legal estableixi el contrari, poden substituir la necessitat d’obtenció de la llicència per una comunicació  prèvia, per escrit, de l’interessat a l’administració municipal, per a l’execució de determinades obres respecte de les quals no sigui necessària la presentació de projectes o per a l’exercici d’activitats no classificades i altres actuacions que prevegin les ordenances municipals.

 L’article 97.1 del ROAS estableix que si en el termini d’1 mes, a comptar des de la presentació de la comunicació, l’administració no manifesta de manera motivada la seva disconformitat, l’actuació comunicada queda legitimada i podrà realitzar-se sempre que sigui conforme amb la normativa aplicable.