BLOG

ES POT URBANITZAR UNA SUPERFÍCIE FORESTAL QUE S’HAGI CREMAT ?
4 Setembre, 2015

La Llei estatal 43/2003, de 21 de novembre, de “ Montes “ ( BOE núm. 280, de 22-11-2003 ) establia en el seu article 50.1 que les comunitats autònomes havien de garantir les condicions per a la restauració de la vegetació dels terrenys forestals incendiats, i que quedava prohibit el canvi de l’ús forestal per raó de l’incendi.

Per tant, aquesta disposició legal establia la prohibició general de canviar l’ús ( a través d’una revisió o d’una modificació del corresponent planejament urbanístic, general o derivat ) dels terrenys forestals que haguessin patit un incendi.

La Llei estatal 10/2006, de 28 d’abril, per la qual es modificà la “ Ley de Montes “ ( BOE núm. 102, de 29-04-2006 ) va donar una nova redacció a aquest article 50.1 :

“ 1. Les comunitats autònomes hauran de garantir les condicions per a la restauració dels terrenys forestals incendiats, i queda prohibit:

• a) El canvi d’ús forestal almenys durant 30 anys.

• b) Tota activitat incompatible amb la regeneració de la coberta vegetal, durant el període que determini la legislació autonòmica.

Amb caràcter singular, les comunitats autònomes poden acordar excepcions a aquestes prohibicions sempre que, amb anterioritat a l’incendi forestal, el canvi d’ús estigués previst en:

• 1r Un instrument de planejament prèviament aprovat.

• 2n Un instrument de planejament pendent d’aprovació, si ja hagués estat objecte d’avaluació ambiental favorable o, si no és exigible, si ja ha estat sotmès al tràmit d’informació pública.

• 3r Una directriu de política agroforestal que contempli l’ús agrari o ramader extensiu de muntanyes no arbrades amb espècies autòctones incultes o en estat d’abandó. “

Per tant, la modificació operada l’any 2006 establia una limitació temporal a la prohibició de canviar l’ús del terrenys forestals que haguessin patit un incendi – fixant-la en 30 anys – i introduïa una sèrie d’excepcions a la regla general de prohibició del canvi d’ús o de desenvolupament d’una activitat incompatible amb la regeneració de la massa forestal.

La Llei estatal 21/2015, de 20 de juliol ( BOE número 173, de 21-07-2015 ) per la qual es modifica la “ Ley de Montes “, que entrarà vigor el proper dia 21 de novembre de 2015, ha tornat a modificar aquest article 50.1 i li ha afegit tres paràgrafs finals amb el següent redactat :

“ Així mateix, amb caràcter excepcional les comunitats autònomes poden acordar el canvi d’ús forestal quan concorrin raons imperioses d’interès públic de primer ordre que hauran de ser apreciades mitjançant llei, sempre que es adoptin les mesures compensatòries necessàries que permetin recuperar una superfície forestal equivalent a la cremada. Aquestes mesures compensatòries s’hauran d’identificar amb anterioritat al canvi d’ús en la pròpia llei juntament amb la procedència del canvi d’ús.

En el cas que aquestes raons imperioses de primer ordre corresponguin a un interès general de la nació, serà la llei estatal la que determini la necessitat del canvi d’ús forestal, en els supòsits i amb les condicions indicades en el paràgraf anterior.
En cap cas procedirà apreciar aquesta excepció respecte de muntanyes catalogats “.

A la vista de tot això, a partir del dia 21 de novembre de 2015, la possibilitat de canviar l’ús o de desenvolupar activitats no compatibles amb la regeneració arbòria en terrenys que hagin patit un incendi forestal, quedarà regulada de la següent manera :

1r.- Regla general : Prohibició de canviar l’ús forestal durant un termini de 30 anys i prohibició de desenvolupar-hi activitats incompatibles amb la regeneració de la coberta forestal durant el període que determini la legislació autonòmica.

2n.- Excepcions a la regla general : Les excepcions a l’anterior regla general, que permetran urbanitzar terrenys forestals que hagin patit un incendi, les podem classificar de la següent manera :

  • a) Excepcions operades a través del planejament urbanístic.

Les CCAA poden, a través de plans urbanístics, declarar urbanitzables terrenys forestals afectats per un incendi forestal sempre que :

– El canvi d’ús estigués previst en un pla urbanístic aprovat definitivament abans de l’incendi.

– O bé el canvi estigués previst en un pla urbanístic que, en el moment de l’incendi estigués pendent d’aprovació definitiva, sempre que hagués estat objecte d’avaluació ambiental favorable o, en el cas de no requerir aquesta, s’hagués sotmès ja a informació pública.

  • b) Excepcions operades a través d’una directriu forestal.

El canvi d’ús també es pot fer a través d’una directriu de política agroforestal que contempli l’ús agrari o ramader extensiu de muntanyes no arbrades amb espècies autòctones incultes o en estat d’abandó.

  • c) Excepcions operades a través d’una llei, estatal o autonòmica.

El canvi d’ús dels terrenys forestals incendiats també es pot fer mitjançant una llei, estatal o autonòmica, quan concorri un interès públic – ja sigui estatal o autonòmic – de primer ordre i excepcional, que s’haurà de justificar a la llei, i sempre que en aquesta llei també es prevegi l’adopció de mesures compensatòries consistents en la recuperació d’una superfície forestal equivalent a la cremada.

La llei prohibeix que es pugui canviar l’ús d’un terreny forestal incendiat a través d’una llei estatal o autonòmica quan es tracti de terrenys forestals catalogats. Per catalogats hem d’entendre aquelles superfícies forestals objecte d’especial protecció a través d’una llei o d’un instrument de planejament urbanístic ( parcs naturals, paratges d’especial interès natural, etc… ).

A Catalunya, per a procedir al canvi d’ús de terrenys forestals que hagin patit un incendi, cal també tenir en compte allò que disposa l’article 22. 1 de la Llei 6/1988, Forestal de Catalunya que  diu que els terrenys forestals no afectats pels processos de consolidació i expansió d’estructures urbanes preexistents i que no formen part d’una explotació agrària, han d’ésser qualificats pels instruments de planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable. I també allò que disposa l’article 22.2 d’aquesta mateixa llei que diu que quan aquests terrenys hagin estat declarats d’utilitat pública o protectors han d’ésser qualificats pels instruments de planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable d’especial protecció.

I també cal tenir en compte allò que disposa l’article 9.5 del Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya que diu que la pèrdua dels valors forestals o paisatgístics de terrenys com a conseqüència d’un incendi no pot fonamentar la modificació de la seva classificació com a sòl no urbanitzable, la qual s’ha de mantenir durant el termini previst a la legislació en matèria de sòl, llevat que el canvi de classificació estigués previst ( abans de l’incendi ) en un instrument de planejament urbanístic pendent d’aprovació que ja hagués estat objecte d’avaluació ambiental favorable.