BLOG

GOOGLE I EL DRET A L’OBLIT.
3 Març, 2015

El dia 29 de desembre de 2014, la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional va dictar la sentència que ha resolt el recurs ordinari número 240/2011 interposat per GOOGLE SPAIN, S. L contra la resolució del Director General de la Agencia Española de Protección de Datos, de data 23 de febrer de 2011. Aquesta resolució instava a GOOGLE perquè adoptes les mesures escaients per a retirar les dades d’un ciutadà de l’índex del seu cercador i impossibilités l’accés futur a aquestes dades.

Aquest ciutadà s’havia adreçat a GOOGLE perquè retirés del seu cercador dades personals seves que constaven en un anunci de Butlletí Oficial del País Basc referents a un expedient sancionador que s’havia incoat contra ell ja feia més de 10 anys. GOOGLE li havia respost que no podia procedir a retirar aquestes dades del seu cercador si abans no ho feia el web del que procedia la informació.

Davant d’aquesta resposta per part de GOOGLE, el ciutadà es va adreçar a l’Agencia Española de Protección de Datos i va sol·licitar la tutela dels seus drets. Aquesta agència estatal va estimar la seva sol·licitud i va requerir a l’empresa perquè retirés les dades. El requeriment va ser recorregut en via judicial, davant de la jurisdicció contenciosa administrativa

En quins fonaments jurídics es basa l’Audiència Nacional per a desestimar íntegrament el recurs contenciós administratiu interposat per GOOGLE SPAIN, S. L. ?

Es poden resumir de la següent manera :

1r.- L’activitat d’un motor de recerca com Google s’ha de qualificar com a tractament de dades personals, en consonància amb la doctrina establerta per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de data 13 de maig de 2014.

Per tant, li és aplicable la Llei 32/2002, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i, en conseqüència GOOGLE està obligada a procedir a fer efectiu el dret a la cancel·lació i oposició de l’interessat a que s’indexi i es posi a disposició dels internautes informació que afecti a les seves dades de caràcter personal.

2n.- Plena competència de la Agencia Española de Protección de Datos per a requerir a GOOGLE perquè procedeixi a retirar del seu motor de recerca la informació que afecti a les dades personals de l’interessat que així ho hagi sol·licitat.

3r.- GOOGLE, com a empresa titular del motor de recerca, és la responsable legal de retirar els continguts que afectin a dades personals, si és requerida per fer-ho per part de la Agencia Española de Protección de Datos.

4t.- Aplicació territorial de la legislació comunitària i estatal de protecció de dades personals .

L’Audiència Nacional, en consonància amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de data 13 de maig de 2014, declara que la Directiva 95/46/CE, declara que, quan una empresa desenvolupa les seves activitats de prestació de serveis d’internet en un territori estatal a través d’una societat filial, està sotmesa a la legislació d’aquest estatal. Aquest és el cas de GOOGLE que actua a l’Estat Espanyol a través de la seva filial GOOGLE SPAIN, S. L. , ja que aquesta entitat mercantil és la que comercialitza a Espanya els espais de publicitat amb els que s’obtenen els ingressos que proporciona el servei gratuït de recerca que ofereix.

Per tant, quan un gestor d’un motor de recerca crea en un estat membre de la Unió Europea una sucursal o filial destinada a garantir la promoció i venda d’espais publicitaris proposats per l’esmentat motor de recerca, i quina activitat s’adreça als ciutadans d’un estat membre, la seva activitat queda sotmesa a la legislació comunitària i a la legislació estatal.

5è.- Prevalença absoluta del dret del ciutadà a obtenir la protecció de les seves dades de caràcter de personal – i per tant la seva retirada del motor de recerca- sobre el dret o interès legítim del gestor del motor de recerca ( en aquest cas GOOGLE ) en el tractament indexat d’aquesta informació.

6è.- GOOGLE SPAIN,S. L., com a filial espanyola de GOOGLE INC., és l’empresa responsable i encarregada del tractament de les dades contingudes en el seu motor de recerca i respon davant de la Agencia Española de Protección de Datos.

Aquí l’Audiència Nacional fa seus els raonament jurídics ja continguts a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de data 13 de maig de 2014.

7è.- El dret fonamental a la protecció de dades i a obtenir la retirada d’aquestes dels motors de recerca a internet ha de prevaldre sobre el drets dels internautes a accedir a la informació a través dels motors de recerca.

Aquesta regla general troba una excepció en aquells supòsits que es tracti d’informacions referents a una persona amb rellevància pública i, que per tant, la presència de dades sobre la seva vida a la xarxa d’internet, sigui d’interès públic. Aquí l’Audiència Nacional torna a fer seus el raonaments jurídics de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de data 13 de maig de 2014.

8è.- L’administració competent ( en aquest cas l’Agencia Española de Proteccion de Datos ) i, si s’escau, els tribunals de justícia, hauran de ponderar els interessos en joc i determinar, en cada cas, si han de prevaldre el dret a l’interessat a que es rectifiqui o s’elimini una informació que l’afecti i estigui indexada en una motor de recerca; o bé altres drets o interessos en joc, com el dret dels internautes a accedir a un informació d’interès públic.

9a.- Qui formuli una sol·licitud d’oposició a que una informació que afecti a les seves dades personals figuri indexada en un motor de recerca, ha d’acreditar que la recerca s’ha fet a partir del seu nom com a persona física, ha d’indicar els resultats o enllaços que s’obtenen a través del cercador, ha de fixar el contingut que l’afecta i ha d’argumentar també que no existeix cap mena de raó d’interès públic que justifiqui que a aquesta informació s’hi pugui accedir a través del motor de recerca de que es tracti.

10a.- L’estimació per part del gestor d’un motor de recerca de la petició d’oposició, retirada o rectificació per part d’un interessat ( o bé la seva imposició mitjançant una resolució administrativa o judicial fermes ) comporta que no es podrà accedir a la informació que l’afecta a través d’un determinat motor de recerca, però no que aquesta informació sigui retirada del web original on apareix.

11a.- L’obligació de retirada per part de GOOGLE dels enllaços amb webs a través del seu motor de recerca, que afectin a dades personals dels interessats, només abasta a aquells enllaços amb web contingudes i ressenyades en la sol·licitud presentada per l’interessat, ja sigui davant de la mateixa empresa o davant de l’Agència Española de Protección de Datos i, per tant, no afecta a webs no inclosos a la petició o a enllaços amb futures webs que puguin contenir informacions que afectin a les dades personals del sol·licitant.

En conclusió, la Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional, de data 29 de desembre de 2014, fa seva la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el tractament de les dades personals en el motor de recerca a internet, defineix el contingut dels drets de rectificació i oposició; determina les obligacions dels gestors del motors de recerca i la seva submissió a la legislació comunitària i estatal; i fixa els paràmetres per a resoldre, cas a cas, si és d’interès públic que es pugi mantenir l’accés a una determinada informació a través d’un motor de recerca.