BLOG

LA LLEI DE TRANSPARÈNCIA I LA PROTECCIÓ DE LES DADES DE CARÀCTER PERSONAL
7 Abril, 2015

La Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència i la Llei catalana 19/2014, de 31 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, imposen als ajuntaments una sèrie ’obligacions per aconseguir els objectius d’Informar la ciutadania sobre la presa de decisions, activitat, i gestió de les administracions públiques, i impulsar la qualitat democràtica de les institucions, desenvolupar la idea de Govern Obert a través dels mitjans, electrònics, garantir una major col·laboració i participació dels ciutadans en les polítiques públiques, millorar el sistema de rendició de comptes i de responsabilitat per part dels diferents nivells de govern i reforçar la confiança dels ciutadans en les seves institucions.

A partir de l’entrada en vigor d’ambdues lleis ( la llei estatal va entrar en vigència el dia 12 de desembre de 2014 i la llei catalana ho farà el proper 1 de gener de 2016 en aquells aspectes referents a la transparència en les administracions locals ) els ajuntaments han de posar a l’abast dels ciutadans tota una sèrie d’informació sense que aquesta els hagi estat sol·licitada i també han de lliurar a qualsevol ciutadà que ho demani, sense que calgui que aquest expliqui el motiu per la qual la vol, la documentació que li sigui sol·licitada. S’ha de publicar tota aquella informació referent a la informació institucional ( organització política i administrativa de l’administració, programa de govern, plans d’actuació, etc…) , a la informació de rellevància jurídica ( directrius, instruccions,a cords, circulars o respostes a consultes plantejades pels particulars o altres òrgans en la mesura una interpretació del Dret o tinguin efectes jurídics, els projectes de reglaments i els documents que hagin de ser sotmesos a un període d’informació pública – ordenances fiscals, bans, resolucions judicials, actes de les sessions plenàries, acords de les juntes de govern local, informes de la secretaria general – ), a la informació de rellevància econòmica ( publicació trimestral de tots els contractes – fins i tots els menors – celebrats per una corporació local,

I un dels punts claus d’aquesta nova regulació és establir quins límits té aquesta obligació d’oferir informació general quan aquesta pot afecta a dades de caràcter personal protegides per la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

La nova legislació sobre transparència obliga als ajuntaments a publicar a les seves respectives webs una amplíssima informació relativa al seu funcionament i gestió, però amb una sèrie de limitacions.

D’acord amb la llei estatal aquesta informació s’ha d’oferir acomplint uns sèrie de principis : principi d’accessibilitat universal ( la informació ha de ser oferta de manera que sigui entesa per qualsevol ciutadà, amb un accés fàcil i gratuït i a disposició de persones amb discapacitat ), principi de màxima publicitat ( s’ha de donar la màxima difusió a la informació a través de plataformes webs ), principi de rellevància ( s’ha de publicar tota aquella informació que es consideri rellevant per a dur terme per part de la ciutadania un control acurat de l’activitat pública ), principi de garantia de dades protegides ( la informació ha de ser publicada respectant les previsions de la Llei Orgànica 15/99 de protecció de dades de caràcter personal ) i principi de periodicitat ( la informació ha de ser publicada de forma periòdica i degudament actualitzada ).

La llei catalana estableix expressament que la limitació del dret a la informació sobre un determinat assumpte no és una facultat discrecional de l’administració pública sinó que cal indicar, en cada cas, els motius que justifiquen no facilitar la informació sol·licitada. I estableix els motius que poden fonamentar la denegació o la restricció de la informació : la seguretat pública, la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries, els secrets o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’administració pública quan hagin estat establerts per normes legals, el principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o a la tutela judicial efectiva, els drets dels menors d’edat, la intimitat i els altres drets privats legítims, el secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial i el caràcter d’informació protegida atorgada per una norma amb rang de llei.

I la llei catalana estableix expressament que les sol·licituds d’accés a la informació han de ser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides com ara les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual;  i també les relatives a la comissió d’infraccions penal o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que s’ha d’acompanyar a la sol·licitud

La llei catalana també estableix que si es tracta d’altra informació que conté dades personals, es pot lliurar la informació sol·licitada amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a fer aquesta ponderació la llei estableix una sèrie de criteris : el temps transcorregut, la finalitat per a la qual es demana l’informació ( especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica ), les garanties que s’ofereixin, el fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat i el fet que pugui afectar la seguretat de persones.

La llei catalana regula l’anomenat accés parcial a la informació i a la documentació públiques de tal manera que si es aplicable alguns dels límits accés a la informació pública establerts legalment, la denegació accés només afecta la part corresponent de la documentació i s’ha d’autoritzar l’accés restringit a la resta de les dades.

Cal remarcar que la llei catalana és menys restrictiva ( en la limitació de la informació a publicar, atès que la llei estatal inclou més supòsits no previstos a la llei catalana com la seguretat nacional, la defensa, les relacions exteriors, les funcions administratives de vigilància, inspecció i control, els interessos econòmics i comercials, la política econòmica i monetària i la protecció del medi ambient. Aquesta ampliació dels supòsits en que es pot limitar l’accés a la informació respon a la incidència sobre matèries de competència estatal, però és aplicable a totes les administracions públiques.

La confrontació entre la transparència i la protecció de dades de caràcter personal s’albira i s’haurà d’estar amatent a les solucions que es donin – tant en via administrativa com en via contenciosa administrativa – a la gran casuística que tot sembla indicar que es produirà.