Avui tractaré d’una qüestió de màxima actualitat, atès el recurs d’inconstitucionalitat que el govern central ha interposat contra la llei catalana 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, que ha comportat la suspensió automàtica de la vigència d’aquest text legal.

Un dels preceptes impugnats ha estat l’article 7. Aquest precepte estableix que l’Administració ( autonòmica i/o local ) pot resoldre la cessió obligatòria d’habitatges, per un període de tres anys, per a incorporar- los al fons d’habitatges de lloguer per a polítiques socials, en el cas d’habitatges buits que siguin propietat de persones jurídiques i sempre que es compleixin les condicions següents:

a) Que el propietari de l’habitatge sigui subjecte passiu, no exempt, obligat al pagament de l’impost sobre els habitatges buits, d’acord amb el que estableix la Llei que regula aquest impost.

b) Que aquest subjecte passiu disposi d’habitatges buits en un municipi en què hi hagi, com a mínim, una unitat familiar en una de les situacions de risc d’exclusió residencial definides per aquesta llei sense solució pel que fa a l’habitatge.

En el cas de subjectes passius que compleixin els requisits establerts per l’apartat 1 i disposin d’habitatges buits als municipis de Catalunya que no estiguin situats en zones de forta i acreditada demanda residencial, també els és aplicable la cessió obligatòria d’aquests habitatges.

La declaració de cessió obligatòria es fa per mitjà d’un procediment contradictori, de conformitat amb el que estableix la legislació sobre procediment administratiu, en què s’ha d’acreditar la concurrència de tots els requisits necessaris, l’existència al municipi de com a mínim una unitat familiar en situació de risc d’exclusió residencial, i també les condicions en què es durà a terme la cessió.

Per tant, a la vista d’allò que disposa aquest precepte, un ajuntament pot obligar a un banc o a una societat patrimonial d’aquest que sigui propietària d’habitatges buits a cedir-li la propietat per a destinar-lo a habitatge social.

Per aconseguir el resultat que persegueix la llei ( la declaració forçosa d’ocupació del pis per a destinar-lo a lloguer social ) és molt important la tramitació acurada d’un expedient administratiu contradictori on s’acreditin la concurrència de les circumstàncies i dels requisits exigits per l’article 7.

Aquest és l’esquema processal que proposo per a la tramitació de l’expedient de l’article 7 de la Llei 24/2015, o de la llei que de forma immediata l’ha de substituir, d’acord amb les darreres declaracions efectuades pel President de la Generalitat :

1a.- Fase prèvia ( article 69.2 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú ) :

Formació d’una sèrie de proves que acreditin les concurrència dels requisits necessaris per incoar l’expedient previst a l’article 7 de la Llei 24/2015, de declaració de cessió obligatòria:

1. Certificació del registre de pisos buits de la Generalitat de Catalunya.
2. Certificació que acrediti que el titular del pis és subjecte passiu de l’Impost sobre pisos buits.
3. Certificació que acrediti que aquest subjecte passiu disposi d’habitatges buits en un municipi en què hi hagi, com a mínim, una unitat familiar en una de les situacions de risc d’exclusió residencial definides per aquesta llei sense solució pel que fa a l’habitatge.
4. Informació sobre subministres del pis
5. Actes dels inspectors urbanístics municipals i/o actes de la Policia Municipal, aixecades en diferent dies i hores, que acreditin que en el pis no hi resideixi ningú.
6. Certificats negatius d’empadronament.
7. Informe de l’àrea de serveis socials de l’ajuntament de Girona que acrediti el nombre d’unitats familiars en risc d’exclusió residencial definides per aquesta llei sense solució pel que fa a l’habitatge.

2a.- Fase d’instrucció ( article 78 i següents de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú ) :

1. Decret d’incoació de l’expedient, amb nomenament de secretari i instructor.
2. Trasllat d’aquest decret a l’interessat i atorgament de tràmit d’audiència per un termini de 15 dies perquè puguin al·legacions i proposar a pràctica dels mitjans de prova que considerin escaients (article 84 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú ).
3. Resolució sobre la pràctica de prova proposada a instàncies de l’instructor o de l’interessat
4. Informe de l’instructor sobre el resultat de la prova.
5. Proposta de resolució
6. Trasllat de la proposta de resolució a l’interessat amb atorgament d’un tràmit d’audiència per un termini de 15 dies.
7. Resolució de l’expedient mitjançant decret d’alcaldia (article 89 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú ) acordant la declaració de cessió obligatòria del pis de l’ajuntament.
8. Notificació de la resolució a l’interessat amb indicació dels recursos que contra ella s’escauen.

3a.- Fase d’execució forçosa (article 95 i següents de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú ) :

1. Primer requeriment d’acompliment del decret de lliurament del pis ( termini, 30 dies naturals )
2. Segon requeriment d’acompliment del decret del lliurament del pis ( termini 30 dies naturals ).
3. Decret acordant l’execució forçosa del decret de resolució de l’expedient de l’article 7 de la Llei 24/2015, assenyalant dia i hora per a prendre possessió de pis ( execució subsidiària, article 98 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú ),
4. Notificació d’aquest decret al requerit
5. Sol·licitud d’autorització al Jutjat Contenciós Administratiu de Girona per entrar en el pis en qüestió per a procedir a l’execució forçosa de decret ( article 8.6 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa ).
6. Acte d’execució forçosa del decret i de presa de possessió del pis.

4a.- Fase final :

1. Atorgament de contracte de lloguer amb unitat familiar afavorida.
2. Comunicació al titular del pis de l’atorgament de contracte de lloguer social a favor de la unitat familiar afavorida i oferiment de la renda de lloguer establerta.
3. En cas de rebuig per par de titular del pis de la renda de lloguer, consignació d’aquesta a la Caixa General de Dipòsits.