Però, a partir de l’entrada en vigor ( el dia 21 de juny de 2002 ) de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme, es restringeix al màxim la possibilitat de construir habitatges en sòl no urbanitzable.

D’acord amb la legislació urbanística actualment vigent ( el Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Real Decret Legislatiu  1/2010, de 3 d’agost, amb les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012, de mesures urgents en matèria urbanística ) només s’admetran construccions en sòl no urbanitzable en els següents supòsits :

1. Reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals incloses dins del catàleg municipal, per a destinar-les a habitatge familiar, establiment hoteler ( excepte hotel apartament ), establiment de turisme rural o activitats d’educació en el lleure.
2. Actuacions d’interès públic : activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural i d’educació en el lleure, equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb usos urbans, infraestructures viàries i de telecomunicacions, hidràuliques, xarxes de subministrament d’energia elèctrica, xarxes d’abastament d’aigua i sanejament, instal·lacions de producció d’energies renovables, plantes de tractament de residus i altres instal·lacions ambientals d’interès públic.
3. Construccions agrícoles i ramaderes.
4. Explotacions de recursos naturals ( activitats extractives ).
5. Construccions destinades a habitatge familiar o a allotjament de treballadors temporeres associades a explotacions agrícoles i ramaders i d’explotacions de recursos naturals.
6. Estacions de subministrament de carburants i prestació d’altres serveis a la xarxa viària.
7. Construccions vinculades a l’execució i manteniment de les obres públiques.
8. Construccions d’obra nova destinades a turisme rural i càmping (prèvia aprovació d’un pla especial ).

Cal remarcar que aquests  supòsits, previstos per l’art. 47 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme estan regulats, de forma detallada, en els articles 46 a 56 del seu reglament.
L’autorització de les obres en sòl no urbanitzable està subjecte a un procediment especial regulat als articles 48 a 51 del TRLUC, on cal remarcar el paper cabdal de les Comissions Territorials d’Urbanisme.

Per tant, si un es vol construir un habitatge en sòl no urbanitzable. només ho podrà fer si aquest habitatge constitueix la residència d’un titular d’una explotació agrària i/o ramadera, ha de servir per allotjament al seus treballadors temporers o bé es tracta de la reconstrucció i rehabilitació  d’un masia o casa rural

Quant aquelles cases aïllades construïdes en sòl no urbanitzable abans de l’entrada en vigor de la Llei d’Urbanisme de 2002 ( el dia 21 de juny de 2002 ), restaran en règim de volum disconforme i només s’hi podran realitzar obres de consolidació i rehabilitació, però mai d’ampliació.