Un dels fenòmens que ha tingut més ressò darrerament en els mitjans de comunicació és el de l’ocupació de pisos. La problemàtica és especialment conflictiva, no quan es tracta de pisos buits que són propietat de bancs, sinó quan són pisos propietat de ciutadans particulars, ja sigui l’habitatge propi o altres habitatges que tinguin en propietat.

Davant d’aquesta problemàtica : què pot fer l’afectat ?

Intentaré resumir els mitjans legals dels quals es disposa de la següent manera :

1r.- La denúncia davant de la policia.

El primer que ha de fer un propietari afectat per una ocupació es presentar una denúncia davant de la policia. Si quan es personi la policia en el pis, els ocupes encara no han canviat el panys, els agents els podran desallotjar.

2n.- La denúncia penal per usurpació de propietat.

Si els ocupes han canviat les claus d’un habitatge no habitat de forma permanent, el més aconsellable és interposar una denúncia penal per usurpació de propietat

Aquest delicte està tipificat a l’article 245.2 del vigent Codi Penal que ens diu :

“ 2. El qui ocupi, sense l’autorització pertinent, un immoble, habitatge o edifici aliens que no constitueixin domicili, o es mantingui en ells contra la voluntat del seu titular, serà castigat amb la pena de multa de tres a sis mesos. “

El problema amb l’aplicació d’aquest article és que la darrera jurisprudència ha interpretat que només es pot condemnar a l’ocupa en base a aquest precepte penal quan l’actuació desenvolupada revesteix una determinada gravetat consistent en una voluntat de restar de forma permanent a l’immoble ocupat. Per tant, les ocupacions de poca intensitat, no permanents o de poca durada queden pràcticament despenalitzades. En aquests casos, tal i com s’indicarà més endavant, el més aconsellable és anar a la via judicial civil i a la via administrativa.

3r.- La denúncia penal per violació de domicili.

Si a l’habitatge ocupat hi viuen persones, no estem davant d’un delicte d’usurpació de propietat, sinó de violació de domicili. Al tractar-se d’un delicte flagrant, la policia pot desallotjar els ocupes.

Aquest delicte esta tipificat a l’article 202 del Codi Penal vigent que diu el següent :

“ 1. El particular que, sense habitar-hi, entri en un domicili aliè o es mantingui en la mateixa contra la voluntat del seu habitant, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys.

2. Si el fet s’executa amb violència o intimidació la pena és de presó d’un a quatre anys i multa de sis a dotze mesos.”

Cal tenir en compte que una segona residència no té la condició legal de domicili i, per tant, si és objecte d’ocupació, no estarem davant d’un delicte de violació de domicili sinó d’usurpació de propietat.

També cal tenir en compte que la persona afectada pot tenir el seu domicili en l’habitatge ocupat perquè n’és el propietari, perquè n’és l’arrendatari o bé perquè el propietari li ha cedit l’ús a precari ( sense pagar cap mena de renda de lloguer ).

4t.- La demanda civil contra els ocupes.

També és pot optar per una demanda civil contra els ocupes. És una mica més lent que el procediment civil, però no exigeix una instrucció i un judici oral on es provi la comissió d’un delicte. Simplement cal demostrar que el demandat ocupa l’habitatge sense el consentiment del propietari. L’acció en aquest cas seria una demanda per a la tutela sumària de la possessió, el nom amb el que actualment es denomina els antics interdictes de recuperació de la possessió.

5è.- La denúncia administrativa.

L’article 37.7 de la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de Protecció de la Seguretat Ciutadana diu que constitueix una infracció administrativa lleu l’ocupació de qualsevol immoble, habitatge o edifici aliens, o la permanència en aquests, en tots dos casos contra la voluntat del propietari, l’arrendatari o el titular d’un altre dret sobre aquests, quan no siguin constitutives d’infracció penal.

Per tant, si les instàncies judicials consideren que l’ocupació no constitueix un delicte d’usurpació de propietat, el més adient és aconsellar al client que interposi una demanda civil i que, a l’hora també pugui presentar una denúncia administrativa perquè es sancioni a l’ocupa.

Sobretot és important desaconsellar als nostres clients afectats per una ocupació que canviïn els panys de l’habitatge ocupat, que en tallin la llum i o l’electricitat o que
contractin algú perquè faci fora els ocupes, ja que podrien acabar denunciats per un delicte de coaccions.

Malauradament, no hi ha cap solució màgica que els advocats puguem donar als nostres clients afectats per una ocupació, que el més probable és que s’hagin d’enfrontar a un procediment judicial d’entre un o dos anys i hauran d’afrontar el pagament de les despeses, ja que encara que els ocupes siguin condemnats a pagar les costes processals, molt sovint es declaren insolvents i no hi ha manera de recuperar les despeses.