BLOG

QUÈ SUCCEEIX QUAN UNA PERSONA MOR SENSE TESTAMENT ?
22 Desembre, 2014

Si una persona mor sense testament, la disposició del seus béns i drets és regularà d’acord amb allò que disposa el Codi Civil de Catalunya. Efectivament, el Títol IV ( articles 440 a 444 ) del Llibre Tercer d’aquest codi es dedica a regular l’anomenada successió intestada, o sigui aquell conjunt de normes jurídiques que regulen la disposició dels béns i drets d’una persona quan mor sense haver atorgat testament o qualsevol altra disposició de darrera voluntat ; o quan ha fet testament però les persones que han estat nomenades hereus no poden arribar a ser-ho.

Per entendre les regles de la successió intestada cal tenir presentes els següents conceptes :

1r.- Crida a succeir : Així s’anomena l’atorgament del dret a succeir que fa la llei en la successió sense testament.

2n.- Grau de successió : Cada generació constitueix un grau.

3r.- Línia successòria :  És el conjunt de graus. La línia pot ser directa o col·lateral. La directa es que la lliga a persones que descendeixen les unes de les altres i pot ser ascendent o descendent. La línia col·lateral lliga a aquelles persones que provenen d’un tronc comú. A la línia directa es computen els graus pel nombre de generacions descomptant la del progenitor. A la col·lateral es computen els graus sumant les generacions de cada branca que surt del tronc comú.

4t.- Dret de representació : És del dret en virtut del qual els descendents d’una persona premorta, declarada absent o declarada indigna per a succeir, són cridats a ocupar el seu lloc en la successió intestada. S’aplica als descendents del causant, sense limitació de grau i al nebots, però no als descendents d’aquests.

Quan s’obre la successió intestada ?

La successió intestada s’obrirà: quan el testador no ha fet testament, o no apareix o s’ha destruït; quan el testament és nul; quan l’hereu és incapaç de succeir o no s’indica qui són els hereus o aquests moren abans que el testador; quan l’herència es repudia per l’hereu o no l’accepta dins del termini; quan en el testament no s’han inclòs a tots els hereus forçosos o quan es va considerar forçós a algú que no tenia aquesta condició.

Quin es l’odre de successió legal que estableix el Codi Civil de Catalunya ?

El Codi de Successions de Catalunya determina el següent ordre successori:

1.- Fills del causant per dret propi, i a llurs descendents per dret de representació.

En primer lloc succeixen els fills del causant ( la persona que ha mort ) a part iguals. Si algun d’aquests no pot acceptar l’herència ( perquè ha premort per exemple ), succeixen els descendents ( per exemple, els nets o nebots del causant ). En el supòsit que algun dels hereus renuncií a la seva part en l’herència, la part que li correspondria acreix la part que correspondrà a la resta d’hereus.

2.- Descendents del grau següent per dret propi dividint l’herència per estirps ( o sigui branques procedents d’un mateix arbre ) i a parts iguals entre els de cada un, si tots els descendents d’un mateix grau repudien l’herència.

Si, per exemple, en una herència intestada, renuncien tots els fills que són hereus legals, la herència passa als nets del causant, dividint-se a part iguals entre les diferente estirps ( branques procedents d’un mateix tronc )

L’herència no es defereix als néts o descendents de grau ulterior si tots els fills del causant la repudien, en vida del cònjuge o del convivent en parella estable, i aquest n’és el progenitor comú.

3.- Cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent, si concorre a la successió amb fills del causant o descendents d’aquests, té dret a l’usdefruit universal de l’herència,

Si el causant mor sense fills però deixa cònjuge vidu o parella estable convivent té dret a la totalitat de l’herència En aquest cas, el pares del causan tenen dret a le legítima ( a Catalunya és un 25 % de l’herència ). Aquest dret d’ús de fruit no s’extingeix encara que el cònjugue contragui nou patrimoni o passi a conviure amb una altra persona.

El cònjuge vidu no té dret a succeir de forma intestada al causant si en el moment de la mort n’estava separat judicialment o de fet o si hi havia pendent una demanda de nul·litat del matrimoni, de divorci o de separació, llevat que els cònjuges s’haguessin reconciliat. El convivent en parella estable supervivent no té dret a succeir de forma intestada al causant si estava separat de fet del causant en el moment de la mort d’aquest.

4.- Pares, a parts iguals.

Si el causant mort sense fills o altres descendents o sense cònjuge o parella estable convivent, l’herència s’atribueix per llei als seus progenitors a part iguals. O sigui als pares.

5.- Ascendents de grau més proper.

Si no hi ha pares, l’herència passa als avis. En aquest cas l’herència es divideix per línies ( una línia pels avis paterns i una altra pels avis materns ), a part iguals entre els avis de cada línia.

6.- Germans, per dret propi, i els fills de germans ( nebots ), per dret de representació, succeeixen al causant amb preferència sobre els altres col·laterals, sense distinció entre germans de doble vincle o de vincle senzill.

Si en la successió intestada concorren germans i fills de germà i hi ha una sola estirp ( branca ) de nebots aquests perceben, a part iguals, el que correspon a l’estirp. Si a la successió concorren dues o més estirps de nebots, cal sumar les parts de l’herència que corresponen a totes les estirps i tots els nebots que les integren percebran aquesta suma per parts iguals.

Si algun dels nebots no arriba a heretar, la part que li correspondria acreix la dels altres nebots a parts iguals. Si el nebot que no pot arribar a heretat és l’únic en la seva estirp o es frustren totes les crides a succeir dels nebots d’una mateixa estirp, la part vacant acreix l’herència que correspon als germans vius del causant, si n’hi ha, i la dels altres nebots, aplicant les regles del paràgraf anterior.

7.- Altres parents de grau més pròxim en línia col·lateral dins del quart grau, per caps i sense dret de representació ni distinció de línies.

En aquests cas són cridats els cosins fins al quart grau.

8.- Generalitat de Catalunya, que en tot cas acceptarà l’herència a benefici d’inventari.