L’1 de gener de 2015 va entrar en vigor la Llei 21/2014, de 4 de novembre, de modificació del text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual.

Els principals canvis que introdueix aquesta llei es poden resumir de la següent manera :

1r.- Introducció de l’anomenat cànon AEDE ( Asociación de Editores de Diarios Españoles ), també conegut com a taxa “ Google “

El nou article 32.2 de la Llei de Propietat Intel·lectual estableix que els prestadors de serveis públics que posin a disposició del públic el contingut de les edicions electròniques de diaris i d’altres web d’actualització periòdica i que tinguin una finalitat informativa, de creació d’opinió pública o d’entreteniment, hauran de pagar als seus editors d’aquests continguts un cànon. Aquest precepte afegeix que aquest dret a ser compensar econòmicament és irrenunciable per part de l’editor.

El contingut d’aquest article ha comportat que Google hagi decidit tancar el seu portal Google News a Espanya.

No queda subjecta a cànon la posada a disposició, a través de cercadors tipus Google – dels referits continguts, sempre que la posada a disposició no tingui per objectiu una finalitat comercial pròpia, es limiti a incloure el termes necessaris per fer possible la cerca de continguts i inclogui un enllaç amb la pàgina d’origen dels continguts.

El gran interrogant que genera aquest precepte és si l’obligació de pagar el cànon abasta només a cercadors web que enllacen amb les edicions electròniques de diaris o també abasta a blocs de particulars i a xarxes socials.

La resposta la podem trobar en una resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de data 21 d’octubre de 2014 ( Assumpte C-348/13, Best/water) que estableix que el simple fet d’incloure en un pàgina web un enllaç amb un vídeo de lliure accés a través d’una altre pàgina, no vulnera els drets d’autor sobre aquest vídeo

2n.- Creació de noves infraccions i augment de les sancions administratives contra els anomenats “ web pirates “.

La modificació del text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual comporta la creació de noves infraccions i també un important augment de les sancions contra aquells llocs que facilitin l’accés il·legal a continguts emparats pels drets d’autors ( amb imports que van dels 150.000 als 600.000 € ).

La nova regulació legal preveu un procediment administratiu de restabliment de la legalitat, que s’inicia, prèvia denúncia de l’afectat o de l’entitat que gestioni els seus drets, contra les següents accions :

– Vulneració del drets de la propietat intel·lectual per part de prestador de serveis de la societat de la informació.

– Vulneració dels drets de la propietat intel·lectual per part de prestador de serveis de la societat de la informació que faciliti a través d’índexs l’accés a continguts oferts sense autorització i desenvolupi una tasca activa i no neutral, no limitada a activitats de mera intermediació tècnica.

La nova regulació també tipifica com a infracció la manca de col·laboració per part del prestador dels serveis d’intermediació, el serveis de pagament electrònic i de publicitat, als efectes de la imposició de les sancions previstes a la Llei 34/202, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic.

En resum, s’ha intentant tipificar com a infraccions totes aquelles accions que vulnerin els drets de la propietat intel·lectual o afavoreixin aquestes vulneracions a l’àmbit de la xarxa.

3r.- Els drets de propietat intel·lectual a l’àmbit educatiu.

El professorat de l’educació reglada impartida en centres integrats en el sistema educatiu espanyol i el personal d’Universitats i organismes públics de recerca en les seves funcions d’investigació científica, no necessitaran autorització de l’autor o editor per realitzar actes de reproducció, distribució i comunicació pública de petits fragments d’obres i d’obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, quan, no concorrent una finalitat comercial, es compleixin simultàniament les següents condicions:

a) Que aquests actes es facin únicament per a la il·lustració de les seves activitats educatives, tant en l’ensenyament presencial com en l’ensenyament a distància, o amb fins d’investigació científica, i en la mesura justificada per la finalitat no comercial perseguida.

b) Que es tracti d’obres ja divulgades.

c) Que les obres no tinguin la condició de llibre de text, manual universitari o publicació assimilada, llevat que es tracti de:

 1r Actes de reproducció per a la comunicació pública, incloent el propi acte de comunicació pública, que no suposin la posada a disposició ni permetin l’accés dels destinataris a l’obra o fragment. En aquests casos s’ha d’incloure expressament una ubicació des de la qual els alumnes puguin accedir legalment a l’obra protegida.

2n Actes de distribució de còpies exclusivament entre el personal investigador col·laborador de cada projecte específic d’investigació i en la mesura necessària per a aquest projecte.

A aquests efectes, s’entendrà per llibre de text, manual universitari o publicació assimilada, qualsevol publicació, impresa o susceptible de ser-ho, editada amb la finalitat de ser emprada com a recurs o material del professorat o l’alumnat de l’educació reglada per facilitar el procés de l’ensenyament o aprenentatge.

d) Que s’incloguin el nom de l’autor i la font, excepte en els casos en què resulti impossible.

A aquests efectes, s’entendrà per petit fragment d’una obra, un extracte o porció quantitativament poc rellevant sobre el conjunt de la mateixa.

Els autors i editors no tindran dret a cap remuneració per la realització d’aquests actes.

Tampoc necessitaran l’autorització de l’autor o editor els actes de reproducció parcial, de distribució i de comunicació pública d’obres o publicacions, impreses o susceptibles de ser-ho, quan concorrin simultàniament les següents condicions:

a) Que aquests actes es duguin a terme únicament per a la il·lustració amb fins educatius i d’investigació científica.

b) Que els actes es limitin a un capítol d’un llibre, article d’una revista o extensió equivalent respecte d’una publicació assimilada, o extensió assimilable al 10 per cent del total de l’obra, resultant indiferent a aquests efectes que la còpia es porti a terme a través d’un o diversos actes de reproducció.

c) Que els actes es realitzin en les universitats o centres públics de recerca, pel seu personal i amb els seus mitjans i instruments propis.

d) Que es doni, almenys, una de les següents condicions:

 1r Que la distribució de les còpies parcials s’efectuï exclusivament entre els alumnes i personal docent o investigador del mateix centre en el qual s’efectua la reproducció.

2n Que només els alumnes i el personal docent o investigador del centre en el qual s’efectuï la reproducció parcial de l’obra puguin tenir accés a la mateixa a través dels actes de comunicació pública descrits anteriorment, duent-se a terme la posada a disposició a través de les xarxes internes i tancades a les quals únicament puguin accedir aquests beneficiaris o en el marc d’un programa d’educació a distància ofert per aquest centre docent.

Una de les grans novetats de la nova regulació és la continguda a l’article 32.4 in fine de la LPI, ja que, a partir d’ara, el centres universitaris hauran de pagar una remuneració a autors i editors per l’ús docent de les seves obres.

Si no hi previ acord específic sobre això entre el titular del dret de propietat intel·lectual i el centre universitari o organisme d’investigació, i llevat que el centre o organisme sigui titular dels corresponents drets de propietat intel·lectual sobre les obres reproduïdes, distribuïdes i comunicades públicament de forma parcial segons l’apartat b), els autors i editors d’aquestes tindran un dret irrenunciable a percebre dels centres usuaris una remuneració equitativa, que es farà efectiva a través de les entitats de gestió.

4t.- Impuls de la Comissió de Propietat Intel·lectual com a òrgan de restabliment de la legalitat.

Amb la nova regulació, aquest organisme depenent del Ministeri de Cultura. Educació i Esport, adquireix un paper molt important a l’hora de fer complir la llei. Se li atorguen important facultats per a interrompre el servei que presti un determinat lloc web o fins i tot per a la retirada de continguts il·legals. Se li atorguen també poders per, amb prèvia autorització judicial, requerir a plataformes de pagament i de publicitat perquè suspenguin el servei que prestin al web infractor. La Comissió de Propietat Intel·lectual podrà ara cancel·lar el nom del domini si aquest és un “.es “ o altres dominis de nivell inferior que hagin estat registrats a l’Estat Espanyol.